Hi ha poques coses que escalfin mes el cor que despertar-se a la Cirera, després d' una nit plàcida sense sorolls urbans... Despertar-se i recordar on ets i mirar per la finestra: quina estesa de verts, quina refiladissa d' ocells!
I llavors et ve la urgència desortir i fondre't dintre la gespa i les flors, de gaudir la blavor minúscula de la gonça i l' olor de la farigola i la sajolida...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Estarem molt contents de llegir el vostre comentari!